SÓC

Sóc els espais entre les paraules, les pauses, la que fila els pensaments i les mirades.

Sóc la buidor, el no res que hi ha a l’espai, i el seu no - silenci. Sóc el res que t’omple el cap quan dorms.

Sóc la por més secreta, aquella que t’amanyaga els cabells a les nits més fosques, la negror que es tanca al voltant de la llum de l’espelma. Sóc aquella que et passa desapercebuda, aquella que et trepitja els talons i t’esguarda a l’esquena, silenciosa i prima com la nit, la que no es pot esquinçar.

Sóc el fred de la finestra oberta quan plou, que et deixa els peus i el nas fred. Sóc allò que s’amaga a les flames del foc, allò que t’hipnotitza i t’atrau. Sóc el toc de la bona i la mala sort, la inspiració que et ve de cop.

Sóc allò que no et deixa dormir.

Sóc companya de la terra. Sóc el coneixement amagat sota les runes desconegudes, la pols dels llibres oblidats, la que espera asseguda en algun lloc el pas del temps.