Com s’agraeix alguna cosa a algú que no ho pot sentir, que no s’ho espera? Podría agraïr-li haver estat allà al camp de treball, fent-me veure que hi ha un altre món més gran, més ample i més bonic, més sa. Per donar-me l’oportunitat de veure la guitarra de més aprop, per fer-me somiar en que sóc millor del que creia, per xerrar i acompanyar-me en els moments més cansats... Podria fer-ho, però sería un acte inútil.
Bé, suposo que queda la promesa d’una altre sessió amb Jesucristo García, i de que algun dia, sense cap motiu aparent, ens trovem a aquell concert on vem quedar l'ultima vegada que vem parlar, que cap dels dos coneix encara.
Bé, suposo que queda la promesa d’una altre sessió amb Jesucristo García, i de que algun dia, sense cap motiu aparent, ens trovem a aquell concert on vem quedar l'ultima vegada que vem parlar, que cap dels dos coneix encara.
Merci :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada