Rapsody in blue.
Si em pregunteu quina va ser la primera
vegada que vaig sentir aquesta cançó, no sabria ben be dir quan va
ser. Segurament la va posar mon pare un matí dels pocs que posava
algun dels discos de la seva col·lecció. Recordo que em fascinava
com pujava i baixava el vent solista.
Anys després vaig anar al cine a veure
la peli de disney de “Fantasia 2000”, una espècie de seqüela de
la película de Fantasia, estrenada al 1990 i una de les meves
preferides de quan era petita. Ma mare sempre em diu que va anar al
cine a veure-la quan la van estrenar, estant embaraçada, i que ja
llavors la vaig escoltar per primera vegada.
Recordo que quan vaig anar a l'estrena
de “Fantasia 2000” estava neguitosa per si no m'agradava. El
llistó era difícil d'assumir. Però, quan vaig sentir la peça de
“Rapsody in blue”, vaig fer un bot al seient. Em va agradar que
parlés de la ciutat, i d'uns pares que estan molt ocupats, i d'una
nena que juga sola.
Ara per fi la recupero. És una cançó
per relaxar-se, respirar profund i deixar-se portar. Espero que us
aporti el que m'aporta a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada