Si el viento puede, puedo yo

Conec un lloc on l'aigua s'ajunta en el cel i on, al final, no distingeixes què és l'espill i què és terra ferma.

Des de dalt del roquissal
pres d’una dolça galvana,
contemplo l’antic canal
el galatxo i la mitjana.


Negligits los tracalets
afonades les pontones
mig oblidats los pedrets
i caigudes les espones

Revisco los sons i els mots
afinant esta tonada
contemplant l’antic canal
s’esta terra estimada.


Només el tardet astut
amb l’alegre garbinada
me retorna la virtut
com si fos cosa passada.

1957 – Terres d’aigua
Hector B. More

Podeu sentir-lo cantat per Xeic (grup de Terres de l'Ebre) descarregant-vos el seu CD aquí