Farcint el silenci...
Paraules per farcir el silenci, com un cel farcit d’estrelles. Volen com borinots a l’estiu calorós, dins una havitació tancada, deixant-me amb les orelles sordes del zum-zum de les seves veus. Com les aranyes, fan fils cecs d’una paret a l’altre, envolcallant-me en una bonica trmpa. Em fan deixar oblidada la vista a algun punt, qui sap si al trau d’alguna jaqueta com una flor, a la planta de goma d’alguna sabata o a alguna fulla que es cau a un bassal.
Les paraules existiesen per remarcat el buit de quan se’n van. El silenci es vesteix de lletres unides. De quin color son les frases? Jo crec que són grises i negres, ben primetes, com el fum dels cigars. Crec que s’entortolliguen als dits, i moltes vegades tinc la mateixa sensació de voler agafar-les i no poder.
Crec que son mudes, sí, com una maledicció, dient tant i no podent-se sentir.
Les paraules existiesen per remarcat el buit de quan se’n van. El silenci es vesteix de lletres unides. De quin color son les frases? Jo crec que són grises i negres, ben primetes, com el fum dels cigars. Crec que s’entortolliguen als dits, i moltes vegades tinc la mateixa sensació de voler agafar-les i no poder.
Crec que son mudes, sí, com una maledicció, dient tant i no podent-se sentir.
I ja està, jajaja. Potser sí que faig assosciacions extranyes (churri= churro grasiento xD ^^’)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada