Uns llabis mossegant préssecs, fruita madura. Un somriure a mig fer, entre dolç i trapella, entre assasí i tendre. El somriure que duu la teva empremta, la de la teva pell. Somriure de cadáver, de bandolera. Somriure de fruita prohibida.
Si m’oloro, si em llepo els dits, sento la teva olor. I el mal em fa somriure com un felí, quan els mossego.
La roba sobre la guitarra és una bona imatge.
*Em faig por...*
1 comentari:
por?
jajajajaajaj
és normal, al principi...
Publica un comentari a l'entrada