Si el viento puede, puedo yo

Falten dos minuts perque començi el partit, el GRAN partit, i jo no tinc amb qui veure'l. Aquest fet es tradueix en la imatge d'un petit gosset mullat enmig de la carretera, veient passar cotxes i cotxes que l'il·luminen i que passen de llarg. Per què tinc sensació de buidor? i jo que se! però ara pot ser m'hauria agradat que algú em truqués per veure el partit. Pot ser... Suposo que internet em posa trista i que el dia de demà no em depara gran felicitat... i que m'hauria agradat sentir-me acompanyada ara. Però tenim el que tenim, i el partit ja ha començat, i penso que pot ser seria hora de tancar l'ordinador i marxar cap a casa. Em dic que no em fa res, que no m'importa i que tampoc m'interessa tant un partit del Barça, i que mon pare m'ha fet el sopar i que m'estarà esperant, i que sempre puc posar-me a llegir qualsevol llibre a casa... Però me'n vaig i em falta alguna cosa.