Si el viento puede, puedo yo

Res no és el que sembla (lite)

Les teves mirades no son el que sembla, el que amagues darrere de la teva máscara no és el que sembla. Els teus sentiments no son, ni molt menys, el que semblen.
Per què t’amagues?
Vas per la vida protegin-te del món, de la gent, fins-hi tot de tu mateix/a. No te n’adones que també t’amagues de l’amor.
Et conec, els dos sabem que et passa.
Tens por.
Por de ser tu mateix/a, de mostrar-te vulnerable i de que els demés sàpiquen els teus punts febles.
En el fons, també és por de no agradar.
Tots tenim aquesta por, però ningú no ho diu.
Por a ser grans, a cambiar, a no ser com els demés esperen, a decepcionar, a no estar a la altura. Jo la tinc, i no ho nego, ni m’amago.
No et critico, et dic la veritat.T’entenc, però no ho respecto.
Ser lliure és bo, a vegades fa mal, però no té comparació amb les reixes d’una gàvia.
La teva gàvia, feta per tu per a tu.
No t’agradaria ser feliç? Perquè sé que no ho ets.
Ets la màscara que riu quan l’interior es trenca.
T’has tallat amb la teva pròpia pena, i plores.
No és dolent plorar. No és dolent ser dèvil.
No és dolent res d’això.
No et facis més mal perquè els dos sabem la verita, la teva i la meva, la nostra.
Et conec, i sé que en el fons tan sols ets un nen petit que s’ha perdut en el camí, algú que ha caigut i plora desconsoladament, i no tè una mà a la que agafar-se.
Aquí la tens, te la dono jo.
Saps qui sóc, com sóc, saps que no et deixaré anar, perquè sé el que no em va agradar a mi.
Jo també m’he perdut molts cops, però segueixo dempeus.
Podem fer el camí junts.
Desperta, aixecat.
Ets una persona forta, podras fer-ho.
Dona un pas més.
Et vull ajudar amb tot el meu cor, però per això, si tu no et mous, no farem res.
No et preocupis, no pateixis, el món no és tan dolent com el pinten.
I si no t’agrada, el canviem, perquè el futur és nostre.
Jo crec que ets una persona molt bonica, molt bella. Delicada.
Perquè res no és el que sembla, tampoc sembla que puguis ser tan frágil, i que segons quines paraules et puguin ferir tant.
Perquè, si res no és el que sembla, t’estimo.
Sóc cobarda, ho sé, igual que tu.
Res no és el que sembla, perquè no sembla que t’aprecii tant, perquè sembla imposible que mai t’hagi dit com aprecio que estiguis o hagis estat allà.
I ara et vull ajudar.
Per això… que me’n dius?

*Ball de màscares: quan s’acavarà el carnaval?*

Deixa créixer les teves ales.

A dues persones especials per mi, perquè hi ha distàncies que poden ser curtes encara que hi hagin molts km entremig, i perquè moltes vegades encara que et toquis hi ha un abisme al mig. I, es clar, per tots els que es sentin identificats