DESIL·LUSIÓ
Un cop.
Una imatge i un cop.
I repugnancia.
Un cor buit i un estòmac revoltat.
Fàstic.
Ràbia.
Molta, molta ràbia.
Als ulls, per les lletres i els colors.
Calor,
Incomprensió.
Serà veritat…?
Pot ser que…?
No.
Negació.
Els ulls plens d’odi.
I les mans lleugeres.
Iracundes.
I negar.
Saps que estas dient amb això?
Ho entens?
No.
No pot ser.
Qui t’has cregut?
Imbècil.
No entens res.
No.
No pots entendre la fam, la pena,
El Dolor, en majúscules.
I la por.
Em fas por.
I mirant el que ensenyes,
Dient el que dius,
Fas por.
I l’estómac revoltat i les llágrimes als ulls.
Por.
Que estàs dient?
Calla…
L’odi contra tu, perque no eres així.
No eres això.
Calla!
Pena.
Em fas pena.
Sense excuses.
I paraules a les venes.
Tan sols…
Les imatges, els colors.
A mi no m’agradava això.
O potser sí…
Com cambiem.
O potser no…
…el que em fa més por de tot.
Tot passa…
Això no.
Prou.
T’has perdut sol.
Quina pena qwue la gent sigui així... mare meva, tan sols em queda espai per la sorpresa!
*Fora! t'has fet fora tu sol!*
Sadness
2 comentaris:
si, potser aquest és el problema de tot plegat, que jo ella canviat i tu no, que vius en el record d'una amiga de fa dos anys. No és ni de bon tros com era abans però això no et dona dret a insultar-la intentant creure que la coneixes. Perquè abans potser sí que la coneixies, però ara no, no saps com és, no et pots imaginar de de lluny com és, I enten-ho, ara no ets tu la persona que més la compren. I no és amb tu amb qui ella està bé. Tan et costa assimilar això? Les amigues venen i se'n van. I si ara n'has perdut una (per la raó que sigui), no matis el temps amb rencors i frases estúpides que no entens ni tu. Tan mal et fa perdre una amiga? Potser és que has viscut encegada sense voler obrir els ulls i veure que ella han canviat, fins ara, que et fots la patacada.
Ah, i una cosa és tenir por a quedar-se sola i l'altre quedar-se sola de debó. Ella sap que no es quedarà sola mai perquè té les seves amigue, ara bé...i tu? que me'n dius de tu? Pots estar-ne segura que no seràs tu la que es quedarà sola?¿ És més, perquè tanta insistència amb la soledat. Dius que és ella la que diu coses per ferir, però com vols tenir credibilitat si utilitzes un argument per ferir-la que fa uns anys era la seva única por. Replantjat les coses, potser ets tu la que vols que sigui tot tal com dius. Potser es que utilitzes els teus propis defectes per atacar els altres.
Però saps? No ho has aconseguit. Perquè mentre ella somriu i viu en aquest nou món, gaudint el dia a dia, tenint motius per llevar-se cada matí, tenint gent en qui confiar i a qui no critikar per les eskenes, tu estaràs com fins ara, inconformada amb tot.
buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
jajjajajja
laureta, ja en parlarem....
jajajajajajajajajajajajajja
Publica un comentari a l'entrada